"[...] medita en esta Verdad Suprema, la verdadera naturaleza de tu Ser, que es la más pura esencia de la Dicha y deshazte de la ilusión creada por tu propia mente; sé libre y obtén la iluminación que te permita alcanzar la consumación de esta vida humana".
Avui, Sara m’entres feia el dinar, escoltaba per Rac1 que mitja España esta creman, inclòs Collserola, intentaba parla amb Maria sense resultats, el msn desconectat per no se sap kina raó. Les dos porten juntes des de la infància i, pk tot sigui dit, la comunicació no massa fluida entre elles. Maria arrossega un caràcter complexa, ple d'altabaixos, busca’n la felicitat, sovint, per camins equivocats. En aquet moment la onda de temps a portat als personatges una necessitat de prendre forma per ajudar-se mutuament. L’angoixa de Maria necessita ajuda de Sara i Sara necessita, per coneixes i creixa que Maria l’escolti amb atenció. Deixaré amb total llibertat que les dues es diguin les coses que necessiten dir-se.
- Maria, et convindria relaxar-te i fer una mica d’introspecció
- Si, però hem quedo estancada, el primer que hem surt es la senyora ’inseguretat i, es clar, no m’agrada, es com si un objecta d’aquells que no el mires massa estona, per por de que no sigui un fetitxe de mal gust, per exemple, i dins elmeu cos una inquietan tremulo.
Posiblement Sara habia rebut missatjes de una mare castradora. Va viura dues dictadures al mateix temps; la política (la madrastra historia com diu Arrabal) i la materna.; varies transicions politicas i personals, una dreta i una esquerra. Malgrat tot va volar en épocas amargas per poder aconseguir pendre les seves propies decisions i trobar una identitat sensa por. La historia de unas nenas sobre la injusticia i els sensa sentits maternals k portan sobre les espatlles.
artspacioPhotosProfileFriendsMore 
Tools 
Invite as friend
